Atenent diferents persones que m’han demanat que parli de la separació d’una parella, canviaré avui el meu estil breu, per un de llarg. (Disculpeu-me. Molt llarg)
Som-hi.
Les parelles que han decidit separar-se (d’acord o no d’acord) tenen davant seu una gran oportunitat per a demostrar(se) si han arribat a entendre què és estimar una persona, més enllà d’estimar-se un mateix. Estimar és voler que les persones que estimes siguin felices, amb tu o sense tu. Ja siguin parelles, fills o amics. Perquè estimar no és un acte possessiu. Les arrels de l’amor són els respecte i la llibertat. És per això que, si hi ha amor, no cal viure la separació com un fracàs, o com un trencament que ho desestructura tot. El fracàs és no saber reconduir la relació i quedar-se encallat anys i anys, manipulant silenciosament l’altre. Estimar no implica conviure obligatòriament sota el mateix sostre per sempre, com a única condició amorosa. Quan deixem la casa dels pares, deixem d’estimar-los? Estimar vol dir respectar-se, creixer i fer crèixer, apassionar-se, riure junts, patir l’un per l’altre, trobar significat i viure la vida amb alegria d’estar junts. Estimar és cuidar i confiar. I mentre parla del patiment dels fills, de vegades una persona no vol quedarse sola, i prioritza la seva por a l’amor o al respecte per l’altre. No és tant la separació com la manera de separar-se la que afecta els fills. La manca de respecte entre els pares, l’amor possessiu, la manca de llibertat imposada, l’amenaça del tot o res… Què és estimar? Separar-se implica deixar d’estimar? Per què? A veure. Si una parella estima els seus fills, per sobre de la seva relació de parella, viurà la seva relació com una relació de família, se separi o no, perquè tota la vida seran família. Tota la vida aniran coincidint en diferents ocasions familiars que generaran els seus fills. I perquè amargar(se) i amargar els fills tota la vida? Per què no poden fins i tot continuar compartint aniversaris, festes, inclús viatges, però cadascú a casa seva i amb la seva vida? L’amor posessiu no és amor. L’amor masclista no és amor. L’amor que se suporta, no és amor. Una parella no cal que estigui tota la vida junta fins que la mort els separi. Si s’estimen, es respecten, evolucionen junts, i així ho volen, sí. Però si la seva relació no evoluciona de la mateixa manera i els afecta la seva salut mental, segurament és molt més saludable viure cadascú el seu camí, però saber trascendir a una nova dimensió relacional. Ajudar-se i ajudar els fills. Sempre. Per què no? Per què aquesta mania de passar de l’amor a l’odi? És que no sabem pensar les persones? Hi ha moltes maneres de viure: · Sols. · En parella. · En parella però cadascú a casa seva. · Casats per tota la vida. · Amb un grup d’amics que són família. · Amb els fills. · Sense els fills. · Amb una nova parella i els fills propis… · I moltes més maneres. Tantes, com persones. Simplement es tracta de no dir-li amor a qualsevol ritual o creença imposada. Simplement es tracta de ser sincer i de fer-ho senzill. Les arrels de l’amor són els respecte i la llibertat, no em cansaré de dir-ho. Amb els anys, l’erotisme es va convertint cada vegada més en tendresa, en mirar-se els ulls, en donar-se la mà, en tenir converses de qualitat. Però cal que es mantingui l’alegria de conviure i la sintonia vital. I riure junts. Si una parella no funciona, ha de saber parlar, dialogar, arribar a un acord on tots dos estiguin bé, i un no enfonsi l’altre. Cal ajudar-se. No enutjar-se. Cal ser amics. Molt amics. Si algú no sap respectar la decisió de l’altre, segurament no l’ha estimat, sinó que s’ha estimat ell mateix. I això, ni és amistat ni és amor. Saber separar-se diu molt de les persones. Conec una parella que en dir-li la dona que es volia separar, i l’home, destrossat, va reaccionar tan amorosament ajudant-la en tot i no forçant res, que al final ella va decidir no separar-se. Vaig aprendre que una persona ha de poder dir: Em quedo, perquè me’n puc anar. Saber parlar com parlen les persones, respectant-se i donant(se) amor incondicional a ells i als fills, és AMOR. I és per això que es diu AMOR a qualsevol cosa. Perquè mentre tot va bé, tenim una informació sesgada de les persones. I és per això que: ·Coneixeràs bé la parella, si et vols separar. ·Coneixeràs bé els amics, si ets a l’hospital o a la presó. ·Coneixeràs bé els germans, si hi ha un testament. ·Coneixeràs bé els fills, a la vellesa. Cal fer-ho senzill i amb amor. Sempre. Perquè és massa curta la vida per a viure-la amargat i amargant els altres. Així que: Si vius tota la vida amb la mateixa parella estimant-vos, enhorabona!!
Si et separes i no vius tota la vida amb la mateixa parella, però us continueu respectant i sent família amb els fills, enhorabona!!
Perquè l’amor, com deia St.Agustí, diu: Estima, i fes el que vulguis.
(Perquè si estimes de veritat, facis el que facis, ho faràs bé).