L’ANSIETAT. (Disculpeu-me. M’ha quedat un text molt llarg, i cal llegir molt.
Però l’he fet així atenent moltes persones que pateixen d’ansietat i m’han demanat que parli d’aquest tema. Gràcies.) Som-hi. La situació que genera ansietat pot semblar-li molt il·lògica i absurda a l’acompanyant d’algú que pateix ansietat. Però la persona que ho pateix ho sent com un fet realista. L’ansietat NO sempre es presenta com un atac de pànic. Són episodis i presentacions diferents. La crisi de pànic es presenta com una sensació de mort o de tragèdia imminent. Pel que fa a l’ansietat, pot manifestar-se com a neguit, malestar, ira, molèstia, tensió, pensament recurrent i por, així com ganes d’anar-se’n d’un lloc on aparentment s’està bé, i a sobre sentir-se culpable. De vegades, pot semblar que una persona que diu que té ansietat, fa comèdia o passa dels altres. Però realment, a una persona angoixada li pot ser difícil tot. El sol fet de pensar, o fins i tot de llegir. Pot intentar llegir i no sap ni què està llegint, perquè no pot concentrar-se. Parlar per telèfon li pot costar. O fins i tot, quan tot sembla anar-li bé, sent ansietat i por, i no troba cap explicació al seu estat d’angoixa. Això encara magnifica més el seu estat de descontrol. De fet, l’ansietat no sempre és explicable, i fins i tot la mateixa persona que la pateix, pot no saber per què se sent així. I això la pot entristir i generar un sentiment de culpa. No hem de preguntar-li constantment què li passa, i menys encara dir-li que s’animi, com si les persones anessim a botons com les màquines. L’acompanyant no s’ha prendre cada cosa com un fet personal. Si la persona que pateix ansietat tria estar sola i no té ganes d’estar amb tu, no passa res. Però és bo per a ella saber que et preocupes per la seva persona i que sàpiga que vols veure-la, encara que et digui que no. Continua convidant-la encara que et digui que no vol quedar. Que sàpiga que hi ets. L’ansietat fa qüestionar-s’ho tot continuament. I això pot ser molt esgotador. La imaginació es dispara i pot semblar realitat tot allò que es pensa que passarà. És com una por constant al futur barrejada amb una nostàlgia del passat, sense saber com decidir el present. Tipus: ·Trastorn per crisi d’angoixa: L’ansietat com un episodi en forma palpitacions, sensació d’ofec, hi ha por a morir-se, pànic, inestabilitat, tremolors. ·Trastorn d’ansietat generalitzada. Estat permanent d’angoixa. ·Trastorn fòbic: Pors específiques o inespecífiques. · Trastorn obsessiu-compulsiu: Idees intrusives, que poden tenin un component superticiós i sentiment molest i recurrent, que poden presentar actes rituals que disminueixen l’angoixa de l’obsessió (rentar-se les mans sense parar, comprovar endolls, portes tancades, dubtant..). També hi ha formes reactives: Estrès agut, post-traumàtic, o trastorns d’adaptació a l’adversitat. Símptomes habituals: Palpitacions Sensació d’ofec. Por. Dificultat per a pensar i per a concentar-se. Poca noció de la realitat. Què podem fer davant l’ansietat per a mirar de frenar-la de manera ràpida? · Respiracions profundes. · Caminar. · Beure aigua. · Mullar-se una estona els canells sota l’aixeta amb aigua freda. Mullar-se una mica darrera els genolls i el clatell, també amb aigua freda. · Escriure. · Posar música que et faci sentir bé. · Trucar algú que t’estima. · Mastegar un xiclet. · Prendre una infusió de valeriana · Olorar ences o sàndal. · Mirar un film divertit. · Ocupar la ment. · L’acció, endreçar, pintar, arreglar coses, o caminar. · Fer exercici. · Caminar vora la mar. Per a poder estabilitzar-ho de cara a llarg termini, caldria normalitzar: ·Fer respiracions profundes. ·Meditar. ·Sortir a caminar reagularment per la natura amb amics. ·Dieta saludable. ·Exercici diari. ·Desconnectar de les xarxes socials, de tant en tant. ·Escriure un diari personal. ·Dormir suficient.(MOLT important) ·Reduir l’stress. Respiracions: 1. Inhalar aire durant 7 segons. 2. Mantenir l’aire durant 4 segons. 3. Exhalar l’aire durant 7 segons. Repetir durant 2-3 minuts seguits. Aquesta és una forma bastant ràpida i efectiva d’alentir el cor, ajudar a calmar l’ansietat, com també ho és d’agafar el son. Cal tenir en compte que les coses que ens passen, són la interpretació que la la nostra ment, i que de vegades no és la realitat. és a dir, no ens hem de creure sempre tot allò que pensem, perquè la nostra ment, o la controlem, o ens controla, i ningú no ens podrà fer mai tant mal com ella. També cal aprendre a no prendre’s les coses de manera personal, i evitar persones que ens puguin predre la pau mental. Cuidar la nostra pròpia persona no és un caprici, és un deure. Cuidem-nos molt. Ens necessitarem tota la vida.
Si veiem que no hi ha manera de reduir l’ansietat, la forma més ràpida i efectiva és la combinació de psicofàrmacs per part d’un metge o psiquiatre, amb l’acompanyament emocional per part d’un psicòleg, mentre es van adoptant uns hàbits de vida saludables, fent consciència del moment i de la pròpia persona, controlar aquest estat, i a poc a poc tornar a la normalitat, per aconseguir a poc a poc anar deixant la medicació i l’acompanyament.